per Comissió d’Enllaç Socialisme 21 - Xarxa Socialista Unificada de Catalunya 

El 15 de setembre ocupem Madrid i posem les seves mesures econòmiques i socials a Referèndum 

Des de la seva presa de possessió, fa nou mesos, el Govern de Rajoy ve, decret darrera decret,

superant-se a si mateix amb una sèrie de mesures en les quals no se sap que destaca més, si la seva absoluta estupidesa i ineficàcia, la submissió còmplice a les imposicions de Ángela Merkel, el BCE i la Comissió Europea o l'odi que trasllueixen cap als que amb el nostre esforç diari tirem endavant el país. 

Ha rebaixat els salaris prop d'un 30% als treballadors públics, comptant les disminucions de sou i les ampliacions de jornada. Ha imposat amb el recolzament de CiU una reforma laboral que lamina els drets laborals. Han facilitat la destrucció d'ocupació a través dels EROs. Han empitjorat les prestacions dels aturats disminuint el seu import i afegint traves per cobrar-les. Han privatitzat serveis imprescindibles per als ciutadans a la sanitat, el transport o l'energia, fent-los pitjors i més cars. Estan portant l’atur i la pobresa a nivells mai coneguts al nostre país. Estan destruint a marxes forçades l'escola pública i portant a terme un llarg etcètera de agressions a la dignitat de la ciutadania amb les que una gran majoria cada dia ens ensopeguem. Han imposat amb el vot favorable de CiU la llei orgànica de estabilitat pressupostaria que els hi permet seguir retallant i de pas recentralitzant les autonomies i despullant de competències i recursos als ajuntaments. 

Això ho estan fent per salvar als seus patrons (que potser podríem anomenar capos): els banquers espanyols i alemanys: Ho estan fent des del govern central i des dels autonòmics. Ho estan fent ara PP i CiU, però ho van fer abans els seus predecessors des del PSOE. I ho tornarien a fer si els deixessin, com demostra la patètica intervenció del portaveu del PSOE a la sessió parlamentària del 11 de juliol. Ho estan fent tot i saber que aquestes mesures arruïnen als ciutadans i augmenten el nombre d'aturats. Però no els importa robar-nos sempre que el botí vagi a parar a les mans dels bancs. I ho estan fent amb la fatxenda que els caracteritza, tant a la Moncloa com a la plaça de Sant Jaume, sumant al robatori l'insult i el mensyspreu pels humils, prenent-nos per ximples cada vegada que ens repeteixen, com aprenents de Goebbels que són, que no hi ha alternativa.

La seva coartada és que ells tenen majoria absoluta al Congrés des del 20 de Novembre i que això els autoritza per fer el que vulguin. Però això és mentida. És mentida per que fent just el contrari del que van dir en el seu programa que farien. És mentida ja que totes les consultes democràtiques posteriors al 20-N han mostrat l'oposició de la immensa majoria de la ciutadania a aquestes mesures. I és mentida ja que es neguen a fer un referèndum democràtic que doni realment la paraula al poble.

Per això totes aquestes mesures governamentals, a més de antipopulars, són il legítimes. Per això aquest Govern no representa la ciutadania i per això ens hem de mobilitzar democràtica i pacíficament fins a fer-lo caure. 

Tot això tu ja ho saps. Ara cal que a mes et manifestis i et facis sentir. El 15 de Setembre cal estar present als carrers de Madrid donant suport a l’amplia convocatòria social, política i sindical que s’ha articulat a l’entorn de l’exigència immediata de un Referèndum. 

Tu ja saps que hi ha una alternativa que passa per no pagar el que il legítimament ens reclamen els grans banquers. Tu saps que per molt que vulguin terroritzar-nos amb l’amenaça de que si no el seu sistema financer s’enfonsarà, en realitat es molt pitjor que s’enfonsi la ocupació, els salaris i la protecció social. Son ells que no ofereixen alternatives i som nosaltres els qui les tenim. Si s’esberlen les seves finances, ja crearem un nou sistema amb el nostre treball, com sempre hem fet els únics que creiem riquesa, nosaltres els treballadors.

Hi ha una alternativa que passa per fer pagar política i penalment seves responsabilitats als que ens han portat a aquesta situació, a aquests que s'han equivocat totalment en el passat, que no van preveure la catàstrofe que es venia damunt i que ara pretenen fer pagar a les víctimes per indemnitzar als culpables.

Desastre que per cert sí van veure economistes i polítics veritablement demòcrates que des del inici del Tractat de Maastricht i d’implantació del Euro, varen advertir de les previsibles conseqüències de una desregulació dels mercats financers i la pèrdua del control públic del sistema monetari que quedava en mans dels poders financers internacionals.

Seria ridícul, sinó  fos tan seriós per a nosaltres, el paperot de Rajoy cada vegada que obre la boca, quan assegura que ell i el seu govern ens trauran de la ruïna. Com ens trauran de la ruïna una colla d'ineptes que mes a mes no han fet mes que augmentar el atur i la pobresa? Els llestos estan tots en els 40 principals de la corrupció i s’han encarregat de esborrar dels medis de comunicació que hi ha alternatives. Per exemple ens amaguen que Islàndia va deixar caure als seus banquers, i en lloc de fiançar-los els va portar a judici. I ara Islàndia es desenvolupa, baixa l’atur, es mante tot el estat del benestar. I ara a Islàndia els que les passen magres son els causants de la crisi, que tenen que dedicar molts diners a avocats o han marxat del país. Aquí marxen els joves treballadors que veuen que no hi ha futur al seu país. 

Aquesta es l’Espanya que va bien o la Catalunya millor que ens prometia CiU a les eleccions. Forces politiques mimades per la banca, que ensorrant l’estat del benestar l’han anat substituint per l’Estat de la corrupció i de la incompetència. Cal fer-los fora ho abans possible, no han encertat ni una i cada dia ho espatllen mes a esquenes del poble

Som conscients que això que diem ja és patrimoni comú de milions de persones. Sobretot de les persones que amb el seu treball, de vegades des de l'atur forçós, som les que mantenim aquesta societat que volen triturar. Però ara, a mes de queixar-nos, cal treballar per treure del mig als que insisteixen en robar-nos en benefici dels bancs. Per això et cridem a participar en la gran mobilització del 15 de setembre a Madrid i en totes les convocatòries que segueixin fent els sindicats i els moviments socials, des de les més petites a les més massives. És més, et demanem que estenguis aquestes convocatòries, i les facis teves i dels que t'envolten, allà on puguis.

Som conscients de les limitacions de la lluita sindical i, més encara, dels errors i debilitats de les direccions dels sindicats majoritaris.

Som conscients que superar aquestes limitacions ens exigeix fer un pas endavant, anar a una gran confluència política ciutadana, a la creació d'un Bloc Popular semblant al que ja existeix a Grècia. Però, sobretot, som conscients que per arribar-hi no és possible confiar, ni delegar, la recerca de una sortida elaborada en acords de notables en els despatxos. Només el poble defensa el poble i això es fa en les mobilitzacions i al carrer. Per això hem d'acudir tots a Madrid el dia 15, per ser a la lluita, per superar les nostres debilitats i obrir pas al futur.

Per això hem de forçar un Referèndum en un procés que ha de uneixi de manera pràctica, quotidiana, cultural i fins i tot emocional a la gran majoria del nostre poble, un procés que serveixi per posar entre les cordes als mals governs i donar-nos consciencia de la nostra immensa força potencial, front les minories que ens oprimeixen. 

Hem de impulsar el empoderament de la ciutadania en un procés constituent des de baix que culmini en una nova Constitució que recuperi la sobirania democràtica ciutadana i garanteixi plenament els drets socials, laborals i polítics.